Estàndards de qualitat dels biocombustibles sòlids

Els estàndards són normes dirigides a proporcionar un producte o servei estandarditzat i competitiu. Estableixen requisits aplicables als productes i les seves especificacions, així com els mitjans de verificació del compliment d’aquests requisits. Els estàndards són recomanacions de compliment voluntari. L’aplicació d’aquestes normes contribueix a crear les condicions favorables a l’entesa entre productors i consumidors.

En complir l’estàndard, en principi les empreses tenen la possibilitat d’obtenir un avantatge sobre la competència i de generar confiança entre els consumidors. La conformitat dels productes amb la legislació vigent també es pot fer constar a través del compliment dels estàndards. D’altra banda, aplicant els estàndards és possible reduir els costos, per exemple, dels processos de producció i de la simplificació d’aquells processos comercials en els quals els estàndards constitueixin una base comuna entre venedors i compradors.

Així, en l’àmbit del comerç de biomassa, per exemple, els estàndards defineixen els mètodes de mesura i classificació de la qualitat de la biomassa per tal que al comprador li resulti més fàcil determinar si la biomassa i el seu preu són adequats.

Durant diversos anys, les normes EN 14961 i ÖNORM M 7133 varen ser una de les bases tecnològiques i legals més importants en el sector de la biomassa. L’especificació del producte en termes com ara G30 o W25 encara ens resulten familiars avui dia, encara que realment ja no són admissibles. Arran de la publicació de la sèrie de normes ISO 17225 per a combustibles de biomassa, queden revocades les normes aplicades fins aleshores en aquest sector. La nova norma especifica les classes de combustible segons la seva qualitat i les especificacions per a biocombustibles sòlids.

L’objectiu de la norma ISO 17225 és oferir uns principis de classificació clars i coherents per als biocombustibles sòlids basats en: origen i procedència, forma de comercialització (per exemple, pèl·lets, estelles, etc.) i propietats (per exemple, contingut d’aigua, contingut de cendres, etc.). Les normes del producte ISO des de 17225-2 fins a 17225-7, incloses en aquesta sèrie de normes, defineixen les diferents qualitats i especificacions. Això permet definir clarament el producte.

La normativa vigent relacionada amb els biocombustibles sòlids és la següent:

Especificacions i classes de combustibles

  • UNE-EN ISO 17225-1:2022 – Part 1: Requisits generals
  • UNE-EN ISO 17225-2:2021 – Part 2: Classes de pèl·lets de fusta
  • UNE-EN ISO 17225-3:2021 – Part 3: Classes de briquetes de fusta
  • UNE-EN ISO 17225-4:2021 – Part 4: Classes d’estelles de fusta
  • UNE-EN ISO 17225-5:2022 – Part 5: Classes de llenya de fusta
  • UNE-EN ISO 17225-6:2022 – Part 6: Classes de pèl·lets d’origen no llenyós
  • UNE-EN ISO 17225-7:2022 – Part 7: Classes de briquetes d’origen no llenyós
  • ISO/TS 17225-8:2016 – Part 8: Graded thermally treated and densified biomass fuels
  • UNE-EN ISO 17225-9:2022 – Part 9: Classes de combustible triturat i estelles de fusta per a ús industrial
  • UNE 164003:2014 – Pinyol d’oliva
  • UNE 164004:2014 – Closques de fruits

Preparació i determinacions

  • UNE-EN ISO 18135:2018 – Mostreig
  • UNE-EN ISO 21945:2021 – Mètode de mostreig simplificat per a aplicacions a petita escala
  • UNE-EN ISO 14780:2018 – Preparació de mostres
  • UNE-EN ISO 14780:2018/A1:2020 – Preparació de mostres. Modificació 1
  • UNE-EN ISO 17828:2016 – Determinació de la densitat a granel
  • UNE-EN ISO 18847:2017 – Determinació de la densitat de partícula de pèl·lets i briquetes
  • UNE-EN ISO 18134-1:2016 – Determinació del contingut d’humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 1: Humitat total. Mètode de referència
  • UNE-EN ISO 18134-2:2017 – Determinació del contingut d’humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat
  • UNE-EN ISO 18134-3:2016 – Determinació del contingut d’humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 3: Humitat de la mostra per a anàlisi general
  • UNE-EN ISO 17827-1:2016 – Determinació de la distribució de mida de partícula per a combustibles sense comprimir. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 3,15 mm
  • UNE-EN ISO 17827-2:2016 – Determinació de la distribució de mida de partícula per a combustibles sense comprimir. Part 2: Mètode del tamís vibratori amb obertura de malla inferior o igual a 3,15 mm
  • UNE-CEN/TR 15149-3:2015 IN – Determinació de la distribució de mida de partícula. Part 3: Mètode del tamís rotatori
  • UNE-EN ISO 19743:2018 – Determinació del contingut de materials estranys pesats de més de 3,15 mm
  • UNE-EN ISO 17829:2016 – Determinació de la longitud i el diàmetre dels pèl·lets
  • UNE-EN ISO 17830:2016 – Determinació de la distribució de mida de partícula de pèl·lets desintegrats
  • UNE-EN ISO 17831-1:2016 – Determinació de la durabilitat mecànica de pèl·lets i briquetes. Part 1: Pèl·lets
  • UNE-EN ISO 17831-2:2016 – Determinació de la durabilitat mecànica de pèl·lets i briquetes. Part 2: Briquetes
  • UNE-EN ISO 18846:2017 – Determinació del contingut en partícules fines en mostres de pèl·lets
  • UNE-EN ISO 18122:2016 – Determinació del contingut de cendres
  • UNE-EN ISO 18123:2016 – Determinació del contingut en matèria volàtil
  • UNE-EN ISO 18125:2018 – Determinació del poder calorífic
  • UNE-EN ISO 16948:2015 – Determinació del contingut total de carboni, hidrogen i nitrogen
  • UNE-EN ISO 16994:2017 – Determinació del contingut total de sofre i clor
  • UNE-EN ISO 16995:2015 – Determinació del contingut soluble en aigua de clorur, sodi i potassi
  • UNE-EN ISO 16967:2015 – Determinació d’elements majoritaris. Al, Ca, Fe, Mg, P, K, Si, Na i Ti
  • UNE-EN ISO 16968:2015 – Determinació d’elements minoritaris

Traçabilitat

  • UNE 164002:2013 – Traçabilitat

Assegurament de la qualitat del combustible

  • UNE-EN 15234-1:2011 – Part 1: Requisits generals
  • UNE-EN 15234-2:2012 – Part 2: Pèl·lets de fusta per a ús no industrial
  • UNE-EN 15234-3:2012 – Part 3: Briquetes de fusta per a ús no industrial
  • UNE-EN 15234-4: 2012 – Part 4: Estelles de fusta per a ús no industrial
  • UNE-EN 15234-5:2012 – Part 5: Llenya de fusta per a ús no industrial
  • UNE-EN 15234-6:2012 – Part 6: Pèl·lets no llenyosos per a ús no industrial

Altres

  • UNE-EN ISO 16559:2015 – Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions i descripcions
  • UNE-EN ISO 16993:2017 – Biocombustibles sòlids. Conversió dels resultats analítics d’una base a una altra
  • UNE-EN ISO 23343-1:2021 – Biocombustibles sòlids. Determinació de la sorció d’aigua i el seu efecte sobre la durabilitat dels combustibles de biomassa tractats tèrmicament. Part 1: Pèl·lets
  • UNE-EN ISO 20049-1:2021 – Biocombustibles sòlids. Determinació de l’autoescalfament de biocombustibles pel·letitzats. Part 1: Calorimetria isotèrmica
  • UNE-EN ISO 20024:2021 – Biocombustibles sòlids. Manipulació i emmagatzematge segurs de pèl·lets de biocombustibles sòlids en aplicacions comercials i industrials
  • UNE-EN ISO 20023:2020 – Biocombustibles sòlids. Seguretat de pèl·lets de biocombustibles sòlids. Manipulació i emmagatzematge segurs de pèl·lets de fusta en aplicacions residencials i altres aplicacions a petita escala
  • UNE-EN 15440:2012 – Combustibles sòlids recuperats. Mètodes per a la determinació del contingut en biomassa

Consulteu la normativa nacional i internacional en els següents enllaços:

AENOR

ISO (International Standards Organisation)