Conferència i Exposició Europea de Biomassa

La setmana passada, del 18 al 22 de juny, va tenir lloc la vintena Conferència i Exposició Europea de Biomassa a Milà (Itàlia) que, des de fa temps, és considerada com un dels fòrums ciència-ciència, empresa-empresa i ciència-indústria més importants del món.

Les entitats catalanes presents a l’event van ser les que ja venen treballant en el sector: CTFC, UPC, UAB, IREC i E3R (Estalvi, eficiència i energies renovables). Des del CTFC es van mostrar els resultats sobre l’ús dels humidímetres que es troben a l’abast de petits emprenedors, abordant d’aquesta manera una realitat catalana i un aspecte bàsic en el comerç de biocombustibles sòlids com és el control de la humitat. No en va eren presents en la exposició dues empreses que fabriquen aparells de control de la humitat: Schaller Humimeter (representat a Catalunya per David Merino) i INADCO.

Des de la perspectiva del sector forestal català, d’aquesta conferència es poden destacar els tres aspectes següents:

  • la gasificació comença a ser un procés comú per a la cogeneració amb fonts energètiques situades en entorns rurals. Empreses molt semblants a la catalana Logic Energy, tenen ja en funcionament un nombre elevat d’instal·lacions de gasificació de petita potència per la geografia europea. Un dels reptes d’aquesta tecnologia és la quantificació i la valorització dels subproductes formats: el tar (líquid) i el char (sòlid). En la conferència s’han presentat multitud d’experiències de neteja, reutilització, quantificació on-line, caracterització, mostreig, etc. Així mateix, s’ha presentat la possibilitat de la combinació de reactors de gasificació amb motors stirling per a la trigeneració en supermercats anglesos. A Catalunya hi ha en funcionament reactors de gasificació a ENaMora, UPC, a la seu de Logic Energy i, properament, al CTFC i a un càmping.
  • les tecnologies actuals de combustió són capaces d’utilitzar estella amb un cert grau d’heterogeneïtat (especialment pel que fa a la humitat) optimitzant la combustió de manera que s’aprofiti al màxim el combustible. Això també té un efecte positiu pel que fa a les emissions de partícules fines, que són molt més reduïdes en quantitat respecte a sistemes de combustió antics. Les calderes antigues, en cas que sigui necessari, es poden equipar amb sistemes de filtres, entre els quals els electrostàtics són els més efectius, tal i com es va mostrar a ran d’un estudi realitzat a Àustria. Fins i tot, les xemeneies insertables modernes, amb un disseny més o menys acurat, emeten partícules fines molt per sota dels límits legals establerts només en alguns països, tal i com es va presentar en un estudi francès (exemples d’Invicta i Lorflam).
  • la torrefacció i densificació de biomasses de baixa qualitat podria donar sortida a alguns productes generats en la gestió forestal, si més no per a usos industrials on pugui convenir més una biomassa forestal amb les característiques que li pot donar la torrefacció amb o sense densificació posterior. Alguns d’aquests productes de gestió forestal actualment no tenen sortida dins el mercat bioenergètic català per causa de l’elevada qualitat que s’exigeix a la biomassa forestal en les instal·lacions actuals (deixant de banda el baix volum de demanda actual i els preus pagats). La biomassa torrefactada té costos de transport més reduïts, menys pèrdues durant l’emmagatzematge, és més homogènia que abans de torrefactar-se i, per tant, caldria avaluar les seves possibilitats al mercat català.

Notícia relacionada:

Recent Comments

Comments are closed.